Rapid?

42 palabras

Speedtest

CONTINUAR LLEGINT... [+]

MINIMITZAR [x]

Lobotomies a meitat de preu : La distorsió social

Bones lectors;

He decidit ampliar una mica la meva col·laboració en aquest blog, anar una mica més enllà, i obrir una nova secció, on de tant en tant penjaré escrits que he fet sobre temes variats. La finalitat? Bé, sense ésser del tot clara, podriem dir que és donar un text per reflexionar-hi, opinar o purament entretenir-se als visitants del blog. També vull donar la meva opinió personal sobre temes variats, des del meu modest punt de vista. Espero que ho disfruteu :)

En el primer post, penjo un text que vaig fer fa més d'un any casualment i que es diu La distorsió social. Espero que us agradi.

La distorsió social

Tot plegat vé a ser un pèl ridícul. Em refereixo a l’influència de l’entorn sobre les persones amb esperit crític que no es conformen a pensar com la massa adotzenada, com diaria el mestre Quimi Portet. Per què quan saps de sobres que l’estructura social és una gran imbecilitat, un engranatge acurat i escrupulosament cuidat per aquells que han mogut, mouen i mouran els fils els pocs dies d’existencia que queden a la humanitat en aquest trist planeta que poc a poc va morint-se, et poden arribar a provocar una profunda angoixa foteses tan irrellevants com un exàmen, una pràctica de la universitat o una entrevista de feina. Mirant-ho fredament és ridícul. Com va dir un gran i històric cabró, tot està lligat i ben lligat. I el que em fot més és que no li faltava raó.

El sistema obliga a tothom a seguir-li la beta , en més o menys grau d’implicació. L’etern joc d’ous. La condemna que tots, conscients de la seva existencia o no, duem a sobre les 24 hores del dia. Guiats com un ramat d’ovelles, destruïts cerebralment i intoxicats des de petits, per no qüestionar el sistema que ens envolta i per viure sense molestar a ningú que no li interessi qüestionar cap norma establerta. Això és el que realment hauria de preocupar-nos, ídilicament, a totes les persones amb esperit crític. I la nostra única preocupació dia i nit hauria de ser córrer amunt i avall a les palpentes buscant una sortida que segurament ni existeix. Però realment, per molta lluita popular que hi hagi, la situació no té remei. Els diners manen a les persones. Cent-cinquanta mil innovacions tecnològiques, transports supersònics, tots comunicats per dir i sentir estupideses encara que no volguem, a qualsevol hora i lloc, i curiosament a les ordres d’una colla de paperets minúsculs. Ironies que donem per normals i a les que no qüestionem mai. I ja la òstia, qui té diners i poder, que desgraciadament ha quedat demostrat que no té seny. El millor que podria passar és que demà mateix tota la maleïda humanitat s’extingís sense deixar rastre, deixant respirar una mica el planeta i desitjant que la següent espècie que “evolucioni” a nivells similiars tingui més seny i sapiga fer les coses millor. I ho poso entre cometes per remarcar el meu desacord amb el terme evolució. L’evolució porta a més incultura? L’evolució porta a l’odi, la discriminació eterna, les desigualtats perpetues i a una societat que com una bèstia afamada i carronyera només ronda esperant un tros de carn que li apaivagui la fam eterna de vés-a- saber-què? Si ha de ser així, em nego estèrilment a patir l’evolució. I el millor de tot és que si algú se n’adona una mica de tot l’assumpte és qualificat d’excèntric o directament de tocat del bolet. És graciós. Més que graciós, odiós. És molt millor estar tot el dia mirant la televisió, esperant que un coàgul ens inutilitzi del tot el cervell mentre ens emmerden amb divagacions i ones electromagnètiques que no tenen cap tipus de rellevància, però que hem de considerar importants i imprescindibles perquè la gent ho diu. La gent. Déu meu, com odio la gent. Reflexioneu-hi, si us plau.

Per poc que ens hi parem a pensar el panorama és desolador, i si no formeu part del gran sector social dels estúpids (No més gran en número que el d’estúpids integrals que ja no arribarien a aquestes alçades de text) després de 5 minuts pensant-hi us vindran ganes de plorar. Ara bé, que no hi hagi solució no implica unir-se a la secta de la televisió. Cal tocar-los els collons sempre que es pugui de manera que poguem compaginar les exigències inevitables del sistema per no morir-nos de gana o acabar presos pel seu feixisme implícit ni per la seva policia i dinamitant poc a poc tot aquest immens bidó de merda que és el món actual, tant occidental com oriental. Tant al nord com al sud.

És com qui compra la loteria i no li toca mai: segueix comprant, i viu amb esperança, però sap en el fons del seu esperit que no hi ha res a fer, perquè les probabilitats són més que reduïdes. Comportaments humans, típicament contradictoris. Quan hem passat el punt socialment alarmant?Perquè ningú ens ha avisat? Perquè no ho hem vist? Potser perquè no hem estat mai en un punt no alarmant mundialment? Crec que això és un fet que constata el bloqueig que patim. Patètic, oi?

CONTINUAR LLEGINT... [+]

MINIMITZAR [x]

Concurs Engresca't 2009: Suport als Whyshoes!

Bon dia a tothom!

En motiu de la participació dels Whyshoes ( Grup de Sant Pol agermanat amb The Nothings, podriem dir que seria el germà gran i bo ) al concurs Engresca't 2009, que consisteix en una espècie de sufragi popular per tal de triar quins grups tocaran a la telecogresca, voldriem demanar-vos des del CEACCM Blog que els donessiu un cop de mà i els votéssiu per internet.

Cliqueu aquí per votar.

Teniu temps fins dimecres vinent i podeu votar un cop per dia. Com més voteu, millor!

Moltíssimes gràcies;

CEACCM Blog

CONTINUAR LLEGINT... [+]

MINIMITZAR [x]

09 - 42 Chronicles : Estanislau Verdet

Nom del grup: Estanislau Verdet
Gènere: Cançó d'autor.
Data: 23-01-2009
Lloc: Sala La Bombolla (Salt)
Preu: 6€ anticipada / 8€ a guixeta
Acústica i Sonorització: Encertada i bona en general. Projeccions d'imatge i video a temps amb la música durant tot el concert.

Nota global: 8,5

Uns quants amics de la CEACCM vam dirigir-nos a Salt un divendres de Gener armats amb uns carnets del Punt Diari per veure el concert de Pre-Estrena del disc del peculiar cantautor Estanislau Verdet, molt encuriosits per veure que ens oferiria. Un apunt molt positiu que vull fer és que la Bombolla, a part de disposar d'una bona acústica, una barra amb preus molt raonables i futbolí i billar, amén de màquina de tabac , és l'avantatge que suposa pels entusiastes de la música en viu les promocions que fan amb carnets del Punt Diari, que en aquesta ocasió suposava un 2 x 1 en les entrades. Això, a part de fer-los propaganda i de possibilitar que als grups de nova generació els vingui a veure més gent, per al públic suposa una motivació extra per assistir-hi, en els temps que corren. Un 10 per aquestes promocions.

Esperavem, com en altres ocasions en que haviem anat a veure altres grups relativament poc coneguts a la mateixa sala, un petit commité d'afortunats o de desconçertats oients, en tot cas pocs; i no és que la sala estigués al màxim aforament ni molt menys, però l'entrada no era gens despreciable. El concert va començar bastant puntualment i va enganxar-nos des de bon principi. Només de començar, el que va cridar-me l'atenció és que la banda havia aparcat les divertides disfresses que utilitzaven durant l'anterior gira: "Ara volem donar un aspecte de grup seriòs, tot i que no som un grup" va dir l'Estanislau només de començar el show.

Encetaren amb Un finlandès nascut al Congo, i de seguida es van fer notar les hores d'assaig que de ben segur que porta la banda a les esquenes, cuidant fins el mínim detall instrumental, uns coros polidíssims i una posada en escena sense ostentacions i amb una presició digne d'admiració. A partir del segon tema van començar a emetre projeccions de vídeos que acompanyaven els temes amb rigurosa compenetració i que van arrencar sonores rialles del públic, sobretot a la canço Tot (Dedicada a Josep Cuní) o amb el karaoke de la versió del tema Dragostea Din Tei, que aconseguí que tot el públic la pogues cantar amb ells, fent-lo participar i ajudant-lo, encara més, a entrar a l'espiral de l'univers magnífic d'Estanislau. I dic encara més perquè des de feia bastanta estona amb unes bateries inmaculades, els carriollons, les percusions, els teclats i les guitarres recolzades amb un fil de baix solidíssim ja ho havien aconseguit amb la gran majoria del públic. El repertori es va basar, evidentment, en el segon treball del grup barceloní , malgrat que hi va haver espai per temes del primer disc, com Himne, cançó que cada cop sembla que es va tornant en allò que satiritza, els himnes, i no es d'extranyar, perquè és molt divertida i encertada, Yamshes en Escabetx, Ja tinc el teu mail (en versió vals) la particular Beixamel i matò o Ni tu ni jo, amb un final canyero que hi encaixa a la perfecció. I per tancar practicament dues hores de concert, la cançó que dóna nom al nou disc, L'all ho és tot pels anglesos, deixant-nos amb ganes de més.

Els meus companys i jo vem coincidir que Estanislau Verdet guanya quelcom en directe de calor i màgia, i , perquè no dir-ho, de proximitat, perquè facilita molt més entrar al seu entron lletgista. Així que us recomano de veritat que si teniu ocasió d'anar-lo a veure, ho feu. Disfrutareu d'una estona de bona música.

Salut i rock'n roll per a tothom!

PD: Cliqueu a aquest enllaç per veure fotos del concert.

CONTINUAR LLEGINT... [+]

MINIMITZAR [x]

Traduït: U2 - Stuck in a Moment

Dedicada a una persona molt especial.

CONTINUAR LLEGINT... [+]

MINIMITZAR [x]

Sobre paraules i significats....

Salut de nou família. Després de moooooolt de temps sense escriure, toca una altra entrada sobre política, que ja toca....

El tema d'avui (així com en properes entrades), serà el del llenguatge que emprem. i direu: i quin collons de relació té el llenguatge amb una crítica política? Doncs molt. Sentim moltes vegades els polítics (o nosaltres mateixos quan parlem d'un tema determinat) parlar d' "ensenyament laic", "racisme", "xarnegos" o altres paraules que es fan servir per designar una cosa quan realment no volen dir el que s'està diguent.

Avui parlarem de dues paraules: Laic (o laïcitat), i racisme. Són dos conceptes molt de moda i que la veritat és que els he sentit en alguns contextos que feien feredat de sentir.

Segons el Diec (Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans), que és el diccionari de referència per a tots els catalano-parlants (valenciano-parlants també, que tenim la mateixa llengua, no fotem...), les definicions són:

Laic: 1 1 adj. [LC] [RE] Que no és eclesiàstic. Persones laiques.
1 2 m. i f. [RE] Cristià, membre actiu de la comunitat eclesial, que no és ni clergue ni religiós.
2 adj. [PE] [RE] Independent de tota confessió religiosa. Ensenyament laic. Escola laica. Estat laic.

Notis la tercera entrada. Independent de tota confessió religiosa. És a dir, que no hi ha cap confessió que hi tingui membres ensenyant, seguint la segona accepció de l'entrada.

El que ens han fet entendre per laic, doncs, no és el que realment vol dir la paraula, sinó que haurien de fer servir aconfessional (adj. [RE] Que prescindeix de les confessions religioses, que n’és fora. Estat aconfessional.)

El que estan aconseguint amb això, és canviar el significat d'una paraula. Adaptant-la intencionalment o no als plans que tenen. Així doncs, quant en ZP diu que s'està buscant l'ensenyament laic i permet classes de religió per tractat amb el Vaticà, no està dient (cosa rara) cap mentida. I quan en Mariano diu que s'està traient la religió de l'escola, tampoc diu cap mentida.

No ho oblidem: l'ensenyament religiós, és aquell que porten a terme els religiosos, ni laics (mirar més amunt) ni clergues (m. [LC] [RE] [PR] Home que ha rebut ordes sagrats, especialment sacerdot.).

Laïcitat: 1 f. [RE] [PO] [PE] Qualitat de laic.
2 f. [PO] [RE] [PE] Actitud que reconeix la independència de la política i de l’ensenyament respecte de les diverses confessions religioses. La laïcitat de l’Estat.

Altre vegada, la paraula que busquen és aconfessionalitat(f. [RE] Caràcter o qualitat d’aconfessional.), i no laïcitat. Independència no vol dir sense relació. Es pot tenir una política cristiana (o musulmana o budista o el que sigui) en un estat laic, ja que no requereix que es trenqui amb la religió a dins l'estat. només que la religió so s'hi immisqüeixi; però no en un estat aconfessional, ja que en ell (per bé que es reconegui la diversitat religiosa o no), la religió no està permesa dins de les estructures estatals o de govern. La religió no influeix en cap aspecte, no hi pot haver una "política cristiana", ja que això vol dir premiar un tipus de fe per sobre de les altres, o senzillament deixar que la professió religiosa dels polítics influeixi en assumptes d'estat.

L'altra paraula de la qual us volia parlar és racisme. Altre vegada el que els polítics en diuen racisme (o nosaltres mateixos) difereix del que realment vol dir. Segons el Diec:

Racisme: 1 m. [SO] [PO] [AN] Doctrina que propugna la inferioritat d’unes races o ètnies humanes respecte a les altres, en virtut de la qual se’n justifica la discriminació, la segregació social, l’explotació econòmica, etc.
2 m. [LC] [PO] [AN] Actitud o comportament inspirats en aquesta doctrina.

Qui no ha dit o sentit dir davant de l'expressió "El negre aquell dels collons no fot res" o "no hi han moros a la costa" o "aquell grup de moros" o també una estrella del pseudo-racisme, la paraula "xarnego", i tantes altres expressions... Doncs bé, analitzem-ho.

Perquè quant es diu "el negre dels collons" és racisme però quant es diu "l'americà dels collons" no ho és? No s'implica en l'expressió que el negre o l'americà siguin inferiors. L'expressió és, senzillament, una constatació d'un fet: que un senyor que és negre, moro, americà o català ha fet quelcom que no està bé segons el nostre criteri. no s'està diguent com a insult, sinó com a constatació.

Per il·lustrar-ho, dono les definicions (altre vegada segons el Diec):

Negre (per estalviar-vos una parrafada de text, us dono aquí l'accepció que busquem):
3 1 adj. i m. i f. [LC] [AN] De raça etiòpica. La discriminació dels negres.
3 2 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent als negres. Música negra. Art negre.

Moro: 1 1 adj. i m. i f. [LC] [FL] [AN] [ISL] pop. Magribí.
1 2 adj. i m. i f. [LC] [ISL] Musulmà.
2 m. [LC] fer moros Cisar.
3 m. [LC] [JE] [AN] moros i cristians a) Festa que se celebra a diversos indrets del País Valencià en la qual diferents comparses escenifiquen la victòria dels cristians sobre els musulmans en el temps de la Reconquesta.
3 [LC] [JE] moros i cristians b) Joc infantil entre dos equips arrenglerats l’un davant de l’altre.
4 m. [ZOP] Gerla.

Tant negre com moro són gentilicis (noms de provinença), no insults. És com si nosaltres ens enfadéssim perquè ens diguessin blancs o catalans. Perquè enfadar-nos, si és el que som?

Un altre capítol es mereix la paraula xarnego, tant en desús degut a la pressió (tant demogràfica com política dels castellans ,que són els "destinataris" de la paraula).

Xarnego: 1 m. i f. [LC] Fill d’una persona catalana i d’una de no catalana, especialment francesa, dit despectivament.
2 m. i f. [LC] Immigrant castellanoparlant resident a Catalunya, dit despectivament.

És un terme despectiu, cert, però com l'accepció indica, fa referència als mestissos i als castellans. Cal destacar també que l'enciclopèdia catalana recull només la segona accepció (tant l'actual com la versió de 1980 que tinc a casa i que recull una altra accepció de "gos coniller"). Essent la primera accepció, per tant, una de recent per bé que vàlida mal que sigui només per extensió.

Fins aquí la meva aportació d'avui.

I recordar també una cosa: en el futur, quant veieu que fan servir o feu servir paraules que no en conegueu bé el significat, recordeu que és preferible explicar-ho en altres paraules que for-ho malament amb una que "soni com allò".

Recordar també que "el decir una cosa por su nombre es un tic izquierdista", ja que la dreta poques vegades diu les coses pel seu nom... Tot i que sembla esser que l'esquerra d'ara ha agafat també aquest mal costum. Com diria en Monegal, "Alerta! Pensem-hi..."

Au gent, Salut i República!

CONTINUAR LLEGINT... [+]

MINIMITZAR [x]

Semilla en la tierra

Duele,
la vida como un puñal hay veces que duele
y nada tiene que ver con tu boca
que hecha para besar
hay veces que muerde
que anuncia cordura
y a veces se vuelve loca
Duele porque la piel no es materia inerte
Duele porque el querer es dolerse a veces.

Tiembla,
la vida como con miedo hay veces que tiembla
y nada tiene que ver con el aire
que mueve tu ropa
en noches de luna escueta
que aprieta suelta y evoca y me enloquece
tiembla por los latidos que tu provocas
y también porque el querer es temblar a veces.

Y cada uno en su camino
va cantando espantando sus penas
Y cada cual en su destino
va llenando de soles sus venas.
Y yo aquí sigo en mi trinchera, corazón
tirando piedras,
contra la última frontera
la que separa el mar del cielo
del color de tus maneras,
la que me lleva a la guerra,
a ser semilla en la tierra.

Y no me pidas tanto, corazón
que tengo poco aire en el pulmón
lo que tengo es un castillo en el cielo
si viene la guadaña a mi rincón
envuélveme la frente en tu sudor
y le das un beso a todos si me muero...


Ríe,
la vida como un volcán hay veces que ríe
y nada tiene que ver con el tiempo
Se ríe porque para ella somos tan leves
como el humo azul
que del pudor se desprende
ríe porque tu llanto se lo merece
y también porque el querer es reírse a veces.

Vive,
la vida por compasión hay veces que vive
y nada tiene que ver con la muerte
Y cuando llegue ese instante
déjame verte
que no hay mayor libertad que tenerte enfrente
y que nadie sea absuelto por no quererse
y vive porque el querer es vivir con creces.

Y si todo es semilla
no me dolerá la astilla
que sangran de mi costado tus andares de chiquilla,
y no me digas nada,
déjame a mi en mi ventana
con los pies del otro lado,
yo me fumo mis mañanas.

CONTINUAR LLEGINT... [+]

MINIMITZAR [x]

Lyric-èrgia: I el diumenge, les neurones destrossades...

Bona nit Nothingers!

Satisfent la petició d'en Jesús, un dels nostres seguidors més acèrrims i ja practicament un component més del grup, publico la lletra de la cançó Alcohol. Us esperem dissabte al Mariscal ( Els Whyshoes valen la pena!! ).

ALCOHOL


SOM DILLUNS,
QUINA MERDA!
4 DIES
DE SEQUERA

EL DIJOUS
JA SORTIRÉ
ABRAÇAT A
LA XIBECA

EL DIVENDRES
MÉS LITRONES
KALIMOTXO
I HERBES BONES

I DISSABTE
AMB EL WHISKY
SURTO DE NIT
TORNO DE DIA

I DIUMENGE
LES NEURONES DESTROSSADES...

CAMPANYES
CONTRA L’ALCOHOL
SUBNORMALS!
FOTEU UN BON GLOP!

BOTELLON
A TOTES LES PLACES
DESTROSSEM-ELS-HI
LES CASES!

ALS POLÍTICS
FILLS DE PUTA
QUE ENS VOLEN TREURE
LA BEGUDA

BEUREM
I FUMAREM
TOT ALLÒ
QUE CONSIDEREM

LA RESSACA
SERA MEVA
AIXÍ DONCS
VÉS A LA MERDA!

I DIUMENGE
LES NEURONES DESTROSSADES...

CAMPANYES
CONTRA L’ALCOHOL
SUBNORMALS!
FOTEU UN BON GLOP!

Salut i rock'n roll!!

CONTINUAR LLEGINT... [+]

MINIMITZAR [x]

Lyric-èrgia: "Dia dels enamorats" al Mariscal

Bon dia Nothingers!

El proper 14 de Febrer, en la diada importada, postissa, comercial i estúpida que alguns s'entossudeixen a cel·lebrar com el dia dels enamorats, els Nothing retornen a la mítica Sala Mariscal ( A les 00:00h, 5€ d'entrada )amb els grans Whyshoes per aportar una vetllada contundent i rockera a la penya que vulgui passar-nos a fer una visiteta. Avui doncs, publico un Tracklist practicament definitiu del concert ( Així si a algu l'interssa la lletra d'una cançó en concret pot demanar-m'ho i al publicaré) i la lletra d'una vetllada romàntica, amb la que iniciarem l'actuació.

- TrackList:

1. A LOVE SONG
2. PITUH
3. JOAN COYOT ( Versió de Ramones )
   
4. CAPELL PRESIDENT
5. TIBY
6. SOM ELS NOTHING
7. DOMENECH II
8. TXUSS
9. 1-Vé
10. FULLMAN ( Versió d'Ars Mortem )
11. EL TREN ( Manager introducing The Band )
12. SEX IN TORROELLA ( O Subnormal )
13. PERDUTS EN LA INMENSA MAR BLAVA
14. ALKOHOL
15. OCELL DE FOC
16. HISTORIA TRISTE ( Versió d' Eskorbuto )
17. SAM: EL MOSSO
18. PRIMAVERA
19. DOMENECH!!/ JA ESTIC!
    

- Cancó d'amor (A Love song):

A LOVE SONG

HE ESTAT AMB ALTRES,NENA
PERO NINGU MILLOR QUE TU
DES DEL PRIMER MOMENT
T’HE ENTREGAT LA MEVA ANIMA

I QUAN CAU LA NEGRA NIT
MENTRE MIRO EL PARTIT DEL BARÇA
M’ENCANTA DEVORAR-TE PER DINS
I ELS TEUS FLUIDS EMPASSAR-ME

JA TOCA QUE T’HO DIGUI
HE DE DIR-TE QUE T’ESTIMO
QUE DE TU M’HE ENAMORAT...

XIBECA,
ESTRELLA,
VOLL DAM!!!!
T’ESTIMO CERVESA
TU ETS LA MEVA AMANT!

FA TEMPS QUE AMB TU VAIG CASAR-ME
DE TU NO VULL SEPARAR-ME
DINS LA FAMILIA DE LES GERRES
EM SENTO FLOTAR...

XIBECA,
ESTRELLA,
VOLL DAM!!!!
T’ESTIMO CERVESA
TU ETS LA MEVA AMANT!

Doncs res més de moment; Salut, rock'n roll i espero que ens veiem dissabte!!

CONTINUAR LLEGINT... [+]

MINIMITZAR [x]

Traduït: Nirvana - Smells like Teen Spirit

Una cançó que feia molt de temps que volia penjar. Un dels mites per no dir rei o creador del Grunge. El grup que va posar aquesta cançó numero 1 a les llistes al costat d'altres adinerats del Pop del moment. Una cançó de les mes difícil d'entendre però al meu interpretar m'arriscaria a dir que es dirigeix a la TV. No se que opineu?

Nirvana - Fa olor a Teen Spirit


Vídeo tret del YouTube del usuari: first1rst

Errata! Gràcies a en Roger i un anonim han donat la informació de que Teen Spirit es una marca per tant no pot ser traduïda com una paraula normal. Gràcies pel comentari i perdo pel retard del canvi.

CONTINUAR LLEGINT... [+]

MINIMITZAR [x]